Vallmanya dins la història del Canal d'Aragó i Catalunya (1782-1940) / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 195-201 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El treball se centra en reconstruir els vincles entre els propietaris de la finca de Vallmanya i la història del Canal d'Aragó i Catalunya. Els resultats indiquen que, a la segona meitat del segle xix, Agapit Lamarca i Quintana s'implicà en diverses concessions del Canal a la iniciativa privada que van acabar fracassant. A partir de 1896 aquesta gran obra hidràulica va ser construïda per l'Estat i només deu anys després es va començar a posar en explotació. Durant el primer terç del segle xx Francesc Macià i Llussà impulsà l'organització institucional dels regants, aconseguí a Madrid la construcció de la tercera secció del Canal (que permet regar la zona més occidental del Segrià) i emprengué la transformació en reg de Vallmanya.

L'Olivera i Llardecans, 1850-1950 : història d'un fracàs? / Josep Joan Mateu i González ; director Víctor Bretón Solo de Zaldívar
Mateu González, Josep Joan


1994
Dirigida per: Bretón, Víctor. Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Història, 1994
IV, 351 f. : il., gràf., quadres ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Política hidràulica i desenvolupament econòmic : el cas del Canal d'Aragó i Catalunya / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


En: 189808 Actes de la jornada d'estudi L'obra pública i els seus professionals (s. XVIII-XX). Biografies, projectes i impacte modernitzador. Tossa de Mar : Centre d'Estudis Tossencs, 2019. p. 279-298
 (Ponència) 

El Canal de Aragón y Cataluña : gestación, construcción y puesta en explotación (1782-1940) [Fitxer informàtic] / Josep Joan Mateu González ; [dirigida per: Víctor Bretón]
Mateu González, Josep Joan


Lleida : Universitat de Lleida, 2015
Dirigida per: Bretón, Víctor. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2015
1 recurs electrònic

Aquesta investigació es centra en reconstruir la història del Canal d'Aragó i Catalunya, inicialment denominat Canal de Tamarit de Llitera, des dels seus primers projectes fins la seva construcció i posada en funcionament a partir de fonts molt diverses (memòries i projectes tècnics, disposicions legislatives, fulletons propagandístics, informes jurídics, articles periodístics, etc.). Els resultats indiquen que en els seus inicis sols buscava garantir les collites de la comarca de la Llitera, després fracassaren diverses iniciatives privades que esperaven obtenir grans beneficis abastint de cereals al mercat barceloní i, en darrer lloc, jugà un paper clau en la creixent implicació de l'Estat espanyol en el procés de modernització agrària mitjançant la política de foment als regs. L'arribada de l'aigua no fou la panacea que va resoldre la "qüestió agrària" que molts esperaven. No obstant, permeté un sensible increment de la producció agrícola i potencià una creixent articulació econòmica i espacial de la zona.

Terra i treball a les Garrigues : el procés d'especialització oliverera, 1850-1950 / Josep Joan Mateu González ; pròleg: Víctor Bretón
Mateu González, Josep Joan


Lleida : Pagès, 1996
282 p. : il., gràf. ; 20 cm (Seminari, 15) 
Bibliografia.
ISBN 8479353570

Aquest llibre aborda de forma innovadora l'estudi del desenvolupament agrícola garriguenc. A partir d'un enfocament interdisciplinari l'autor emprèn una anàlisi socioeconòmica que incorpora una àmplia perspectiva històrica i antropològica per assolir el seu objectiu: arribar a conèixer els esforços modernitzadors d'aquesta comarca durant el període 1850-1950. La qüestió de l'especialització oliverera és, en aquest sentit, el veritable nucli vertebrador de les transformacions econòmiques de les Garrigues. Es posa de manifest, així, que aquesta resposta -l'especialització oliverera- generada directament pels requeriments del desenvolupament de l'economia de mercat, incloïa en si mateixa la base de les seves limitacions. Tot i que permeté superar la crisi finisecular, ja des d'abans de la guerra civil es mostrà incompatible amb el desenvolupament capitalista i abocà la comarca vers la marginalitat. Es tracta, doncs, d'una reflexió sobre l'origen d'algunes de les zones deprimides al Principat i, subsidiàriament, aporta pistes sobre què cal fer per tal d'invertir la tendència d'empobriment constatada.